Ifigenia Entre los tauros es lo títol d'una tragèdia d'Eurípides datada en 414 a. C. Lo desvolopament de la trama enlaza amb la tragèdia Electra e es ligada a Ifigenia en Áulide. Veire tanben l'opèra Iphigénie en Tauride e l'òbra de Goethe Ifigenia en Táuride.
Contengut |
Un oráculo èra estat la causa qu'Agamenón se foguèsse vist obligat a sacrificar , en aunor a la diosa Artemisa, a la siá filha Ifigenia, en Áulide , per permetre la partida de la flòta grèga qu'aviá de se dirigir a Troya per punir lo rapto de Helena. Malgrat aiçò, Artemisa empediguèt lo sacrifici, en substituint a Ifigenia per un cèrvi e en la trasladant dins lo país dels tauros, governat per Toante . Foguèt ailà convertida en sacerdòtessa del temple d'Artemisa e èra l'encargada d'iniciar los ritos dels sacrificis umans que se li sometiá a el a quin grèc que siá qu'arribès dins lo país.
D'autra banda, lo sieu frair Orestes aviá aucit a la siá maire Clitemnestra coma venjança per l'assassinat de lo sieu paire Agamenón e èra estat absolgut en lo jutjament qu'èra en el acusat del crim, mas malgrat tot se trobava perseguit per las Erinias. Un autre oráculo aviá dich que, per evitar la persecucion, aviá de se dirigir dins lo país dels tauros e portar en Grècia l'estatua d'Artemisa.
Ifigenia Aguèt un sòn qu'interpretèt que significava que lo sieu frair Orestes èra mòrt. Malgrat aiçò, Orestes e lo sieu cosin Pílades avián viatjat a Táuride amb l'intencion de panar l'estatua d'Artemisa e l'amiar a la Hélade. En lo transcors d'aquesta mission foguèron estonats e capturats per un grop de boyeros.
Los presoèrs son ponuts a disposicion d'Ifigenia per èsser de victimas d'un sacrifici.
Ifigenia interroga Als presoèrs sobratz los sieus noms, linaje e procedéncia. Per las responsas d'Orestes, s'assabenta que lo sieu paire moric assassinat per la siá maire, mas encara pas atenh saber qu'òm d'eles es lo sieu pròpri frair e li prepausa li perdonar la vida en escambi de que torne en Argos a donar una tablilla amb de notícias siás a la siá familha, mas Pílades seriá òc sacrificat. Orestes Se nègue e prepausa que siá Pílades eth quau tornatz e se sometre el al sacrifici.
Pílades Jura que liurarà als parents d'Ifigenia la tablilla amb las siás notícias e a cambiament Ifigenia promet qu'o daissarà partir sani e salvi. Malgrat aiçò, per s'acaso la tablilla se perdèsse en un naufragio, Ifigenia explica oralament cual es lo contengut de la tablilla. En aqueste moment se produsís la reconeissença mutuau entre los dos de frairs.
Ifigenia A un plan per escapar del país amb l'estatua d'Artemisa. Fa creire al rei que los presoèrs son impuros per un assassinat que cometèron en la Hélade e qu'a de purificarlos, amassa amb l'estatua, amb d'aiga de la mar.
Lo plan a capitada e atenhon pujar al vaissèl qu'aviá portat a Orestes e Pílades après una lucha en la plaja amb los tauros. Mas la mar torna a rosigar lo vaissèl contra la còsta.
Toante Se dispausa a iniciar la persecucion mas en aqueste moment apareis Atenea e ordena a Toante qu'abandone la persecucion e que daisse partir a las autras cautivas grègas foguèsse del país. A Orestes li ordena que quand arribarà dins la siá tèrra edifique un temple per l'estatua d'Artemisa. Instaura en mai la nòrma qu'en çò de successiu eth quau siá somés a jutjament o ganharà cada còp qu'obtenga egalitat de vòts.
En lo sègle XVIII, Haydn e Christoph Willibald Gluck realizèron de divèrses opèras titoladas Iphigénie en Tauride.