Encydia OC

Cábala

cábala – Wikilingue – Encydia

Arbre de la Vida, d’Athanasius Kircher.

La Cábala o Kabbalah, la prononciacion cèrta es: Kabalá (de l’ebrèu קבלה kabalah prononciat kabalá, cabalá «recebre») es una dels principales corrents de la mística josiva. La basa estructurala d’aqueste estudi consistís en l’analisi de l’Arbre de la Vida. Entre los josius, es la tradicion orala qu’explica e fixa lo sens de la Sagrada Escritura, e per tant entendre per Cábala a la coneissença en çò que tanh a las causas celestiales mejançant l’exercici de l’estudi e compliment de precèptes e nòrmas superioras.

En l’anciana literatura judaica, kabbalah èra lo còs total de la doctrina recebuda, amb excepcion del Pentateuco. Aital doncas, inclusiá als poètas e los hagiógrafos de las tradicions oralas incorporadas posteriorament a la Mishná.

Contengut

Originas

E mai se la Cábala pròpriament dicha [1] sorgís cap a de fins del sègle XII, las siás originas pòdon se remontar fins a l’incipiente judaísmo de la diáspora helenística (près del sègle I a. C.) E quitament abans. E es tant aital que, segontes la legenda e los autors classics Pic della Mirandola, Johannes Reuchlin e Wilhelm Schickard, la cábala seriá pas mas un saber de caractèr esotérico que Dieu auriá revelat primièr a Adán , après a Abraham e après a Moisés en la montanha Sinaí al temps que li fasiá liurament de las Taulas de la Lei, que los josius plaçavan a l’entorn del sègle XIII a. C.
Se preten tanben que Dieu ensenhèt las siás vertats e de mistèris a travèrs de l’angel Raziel après la casuda del primièr òme.

Una importanta contribucion a la Cábala la s’avèm d’a Abraham Abulafia (nascut en Saragossa en 1240 ). Una de las fonts mai importantas de la cábala es lo Zóhar o Libre de l’Esplendor, escrich per Simeón Ben Yojai. L’idèa basica ailà expausada es que, del seno meteis de la Divinidad Amaga o Infinit (l’Ain Sof), sorgiguèt un rai de lum que donèt origina a la Brica (Ain), identificada amb una esfèra (sefirá) o region, que recep lo nom de Kéter (‘corona’). Tre aquesta corona suprèma de Dieu emanan d’autras nòu esfèras (las sefirot). Aquestas dètz d’esfèras constituisson los distintos d’aspèctes de Dieu qu’aqueste s’automanifiesta.

Aqueste sistèma descrich, se multipliquèt mejançant el e tornèt a multiplicar, en generant progressivament miles e miles de sistèmas similars de dètz esfèras interioras poseedoras de luminosidad de mai en mai redusida. Aqueste procès derivèt en la formacion del mond que vivèm en el (vejatz-vos Numerología e Cábala Cáp. XXI).

Explicacion de la Cábala

Segontes lo Canal de la Cábala[1] :

La Cábala precedís a quina religion que siá o teologia e foguèt donada a l’umanitat pel meteis Dieu, sens pre-de requisits ni pre-de condicions. Segontes los ensenhaments cabalísticas, l’univèrs fonciona d’acòrd a cèrts principis supremamente poderoses. A l’entendre aquestes principis e a l’aprene a agir cossent damb eles, la vida melhora enòrmament en çò d’immediat, e s’atenh a mejan e long tèrme la veritabla plenitud, per òm meteis e per tota l’umanitat.
Aital, de la meteissa manièra en que las leis fisicas basicas, talas coma la gravetat e lo magnetisme existisson independentament de la nòstra volontat e de la nòstra consciéncia, las leis esperitalas de l’Univèrs influisson en las nòstras vidas cada jorn e a cada moment. La Cábala brinda lo poder d’entendre e viure en armonia amb aquestas leis, e en mai, de las usar per nos beneficiar a nosautres meteisses e dins lo mond.
La Cábala es fòrça mai qu’un sistèma filosófico intelectualmente convincente. Es una descripcion precisa de la natura entrelazada entre la realitat esperitala e la fisica; e es un compendio total de metòdes poderoses, a l’encòp que practics, per aténher d’objectius dignes dins aquestas realitats. Dich de manièra simpla, la Cábala dona los esturments que s’an de besonh per obténer felicitat, plenitud e per amiar lo Lum del Creador a la quita vida. Es la manièra d’aténher la patz e la jòia que tot èsser uman desira e merita, en la mai prigonda esséncia de la siá èsser.

L’explicacion anteriora se fa referéncia a la vision modèrna e actualizada del kabalismo.
La Cábala sort al lum coma tal entre los sègles XII e XIII en la Provença e Catalonha a travèrs de las comunitats josivas de la zòna ligada indefectiblemente a Orient Prèp. Aital, podèm dire que la cábala nais en Sefarad , la comunitat josiva espanhòla. La Cábala coma tal es lo potz de totas las tradicions místicas josivas que s’acumulèron dempuèi abans de Crist e qu’arribèron a reinterpretar las Escrituras de tantas e de tan variadas manièras qu’arribèron a crear una mística prèpa al gnosticismo o al hasidismo.

En esséncia, la Cábala (mot que significa «recebre» per qualqu’uns, «clau» per unes autres) es una «sciéncia» que cerca en la Torà (lo Pentateuco, los primièrs cinc libres de la Bíblia), lo significat del mond e la «vertat». Preten interpretar los senses ocultos dels cinc de libres e en eles cerca la revelacion. Pòt s’entendre d’una forma metafísica, en cercant l’iluminación, o se pòt entendre coma un mièg a travèrs del cual arribar a conéisser la realitat que nos entorneja. Kabalística Es l’afirmacion que «la coneissença absoluta a pas objècte mas qu’es un mièg». Pels Kabalistas, lo lengatge es creador e la Torà conten totes los tèxtes, totas las combinacions que pòdon se donar per crear d’autres monds e d’autras realitats. Los Kabalistas entendon que lo nom de Dieu es format de totas las letras que compausan l’alfabet e qu’aqueste, per tant, a de multiplas formas. Dieu se serviguèt de las letras per crear l’univèrs a travèrs de los sieus emanaciones o sefirot.

De totas formas i a qui ditz qu’existís una cábala crestiana, a çò qu’unes autres respondon en disent que çò mai prèp al misticismo josieu de la Cábala es lo catarismo.

Especulativa

La cábala especulativa investiga los senses recónditos relatius a la Sagrada Escritura, e als mistèris de la natura e la creacion, e se subdivide en artificiala o simbolica, e reala o dogmática.

  • En la cábala especulativa simbolica, se prescrivon de determinadas nòrmas hermenéuticas per descifrar lo sens amagui dels tèxtes de la Bíblia. Aital, per descifrar lo sens amagui dels tèxtes de la Bíblia (que se li considèra a el acompanhats d’un sens recóndito) se plaçan verticalmente unas dessús unas autras los mots de desparièrs vèrses de la Sagrada Escritura, en resultant de nòus mots de las letras en lectura verticala. Los mots se dispausan en forma de quadre per poder èsser liejudes verticalmente o en bustrófedon . Los mots se jonhon totalament e las se separa de nòu, etc. A de nòrmas d’aqueste òrdre respondon las tres de varietats de cábala especulativa simbolica:
    • La Gematría considèra la valor numérico del mot o mots del tèxt, cuyo de sens s’indaga, eth quau serà lo d’autre mot estranha cuyas de letras somen la meteissa valor numérico qu’aquela o aquelas. Aital, en lo Génesis XLIX, 10, se lieg: «Se li levès pas l’encalha de comandament a Judá, ni (mancarà) lo legislador (la tesa suprèma) d’entre los de la siá generacion (descendencia) fins que venga lo Pacific (Shiló Yabosh)». Per saber quién es lo pacific, los cabalistas soman las valors de nombre dels mots ebrèus «fins que venga lo pacific», que donan Yod es parièr a 10, Bet es parièr a 2, Alef es parièr a 1, Shin es parièr a 300, Yod es parièr a 10, Lámed es parièr a 30, Ai es parièr a 5, total 358. Coma que las valors de las letras qu’entran dins lo mot מָשִׁיחַ Mashíaj son egalament 358, lo pacific serà lo Mesías.

Alefato O alfabet ebrèu de 22 caractèrs
Figura Letra Simbòl Equivalencia Valor Figura Letra Simbòl Equivalencia Valor
א ‘Alef A A 1 ס Sámej S S 60
ב Bet B B V 2 ע ‘Áyin O O 70
ג Gimel G G 3 פ Pe P P 80
ד Dálet D D 4 צ Tsadik Ts Ts 90
ה Ai’ H H 5 ק Quf Q Q 100
ו Vav V O, W, F 6 ר Reish R R 200
ז Zayín Z Z 7 ש Shin Sh Sh S 300
ח Jet J J 8 ת Taf T T 400
ט Tet T T 9 ך K finala 500
י Yod I E, I 10 ם M fin 600
כ Kaf K K 20 ן N finala 700
ל Lámed L L 30 ף P finala 800
מ Mem M M 40 ץ Ts Final 900
נ Nun N N 50 א” Alef’ 1000

    • En lo Notaricón se jonhon, a manièra d’acróstico, las letras inicialas o las finalas dels mots d’una frasa cuyo de sens vòl s’interpretar per, amb lo mot resultante, descobrir aqueste. Aital, los mots ebrèus que correspondon a tres oras primièras que ne diguèt Abraham a Isaac en l’acte de li sacrificar: «La victima, filh mieu, la provedirà Dieu» (Génesis XXII, 8) començan per Alef, Yod, Lámed que jonhudas forman la votz AIL (heb), Moton, e en efècte, lo moton se tròba indicat en lo versículo 13.
    • En la Temurá, lo nòu sens trach d’un mot sort transponiendo las letras que se compausa, o en las separant de sòrta que formen de desparièrs mots; es dire, un procediment anagramático. S’es fòrça parlat de la numerología ligada a la cábala. Cada letra coma element creador a assignat un nombre, çò que li conferís significats encara mai crípticos a de tèxtes coma la Torà o, en realitat, a quin autre que siá.
La lectura cabalística a travèrs dels tres mecanismes basics descriches (gematria, notaricón, temurá) de la Torà, escricha en lo lengatge de Dieu, (e numerotada segontes la progression de Fibonacci) revèla non solament un messatge divin mas una descripcion del mecanisme del mond, e fonciona coma lo «manual d’instruccions» per intervier en el. La Temurá consistís en la permutacion de letras a la manièra d’un anagrama. Doncas qu’en l’ebrèu i a pas de vocalas, de la lectura d’un mot coma YHWH se seguís WHYH, HWYH, caduna amb un possible significat simbolic concrèt. La Gematria es d’autra disciplina d’interpretacion que consistís en de calculs numéricos obtenguts tre las letras de l’Alefato . Aqueste sintetisa 10 significaciones possibles en cada letra, a saber: relativas al concèpte qu’encobrisson; a lo sieu significat estricte; a la siá forma; lo sieu nombre; lo sieu significación celeste (zodiacal e astrológica); la siá localizacion temporala (en d’estacions, de jorns de la setmana e meses); la siá relacion amb lo còs uman, lo sieu efècte sobratz las abiletats e los dons de l’òme; en simbolizant a de personatges importants de l’istòria d’Israèl e en especificant quitament la direccion dels canals que jonhon a dètz oras sefirot). Lo Notaricón, fin final, «lieg entre de linhas» reveladas las responsas que lo lengatge divin manten amagas per un lector pas iniciat. Basicament, se tracta de prene las inicialas d’una seria de mots, o las letras finalas, e extraire d’aicí nòu material profético, «pas-revelat» e precís. Donat que l’ebrèu a pas de vocalas, se pòt obténer una considerabla quantitat de mots amagas. Umberto Resson cita un exemple de l’Eclesiastic que pregunta: «Quién pujarà per nosautres al reialme dels cèls?». En prenent las letras inicialas e las finalas de cada mot, s’obten la seguenta responsa: «Los justes veiràn a Dieu».
  • La cábala especulativa dogmática explica los senses ocultos de cèrts mots de la Bíblia, amb aplicacion als fenomèns de l’istòria de la creacion. Es de doas espècias, la sciéncia de la Merkabá (Merkaba), que tracta del mond supralunar, o siá de la teologia e la metafísica, e la sciéncia de Bereshit, que s’ocupa dins lo mond sublunar. Aquò es, lo dels fenomèns.

Cábala Practica

La Cábala practica perseguís de fins coma la curación d’un malaut, la percaça d’un demòni, mejançant l’invocación o escritura del tetragramático nom (Adonay) o cèrts passatges o de mots de la Bíblia, en tablillas en las penjant del còth del pacient.

Estructura de las Sefirot

L’Arbre de la vida. Cada cercle representa una de las dètz sefirot.

La cábala se tròba compausada per dètz esfèras (sefirot), enumeradas abitualament en l’òrdre en que lo rai de Dieu descen per crear lo mond, qu’es la meteissa numeración qu’es utilizada per l’europeizada cábala hermética.

Se tròban listats de contunh los sieus noms e lo significat revirat de l’ebrèu :

  1. Kéter (La Corona. Providencia equilibrante).
  2. Jojmá (La Sabença).
  3. Biná (L’Intelligéncia totjorn Activa).
  4. Jésed (La Misericòrdia. Grandesa).
  5. Gevurá (La Justícia. Fòrça).
  6. Tiféret (La Beutat).
  7. Nétsaj (La Victòria de la Vida sobratz la Mòrt).
  8. Hod (L’Eternidad de l’Èsser. Gloria).
  9. Yesod (Lo Fondament. La Generacion o pèira angular de l’Estabilitat).
  10. Maljut (Lo Reialme. Principi de las Formas).

En la Cábala hermética, fòrça influida per Eliphas Lévi e Aleister Crowley, se considèra lo camin místico del hechicero coma un recorregut en lo sens inverso al rai de Dieu: aquò es, en començant per Maljut e en acabant en Kéter .

Vejatz-vos tanben

Referéncias

  1. ↑ Canal de la Cábala

Bibliografia

  • Aubier, Dominique. Don Quishòt, profèta e cabalista. Barcelona: Peradejordi Salazar, Julhet (editor), 1981. ISBN 978-84-300-4527-3
  • Bar Iojai, Shimón Rabí. Lo Zohar: revirat, explicat e comentat, Òbra complèta (en premsa). Barcelona: d’Edicions Obelisco.
  1. Volum I. Hakdama. Seccion de Bereshit (1A-29A), Entratge general a l’estudi de la Cábala, preparacion avienta per aqueste estudi, lo Prefaci del Zohar, la primièra part de la Seccion de Bereishit e un apéndice relatiu al Nom divin de quaranta doas letras. Glosario E indèx detalhat de citas bíblicas. 2006. ISBN 978-84-9777-312-6.
  2. Volum II. Seccion de Bereshit (29A-59A), Estudi sobratz la Sabença de l’Unificacion. Glosario E indèx detalhat de citas bíblicas. 2007. ISBN 978-84-9777-380-5.
  3. Volum III. Seccion de Bereshit (59B-96B), Estudi sobratz lo concèpte de Teshuvá –lo retorn esperital, la reconciliacion amb lo Creador e l’arrepentimiento–. 2007. ISBN 978-84-9777-415-4.
  4. Volum IV. Seccion de Bereshit (97A-130A). Seccions Vaierá e Jaiei Sará (Génesis), Estudi sobratz la resurrección dels mòrtes. Apéndice A on se clarifican los concèptes cardinales de la Resurrección, las siás fonts bíblicas e talmúdicas. 2008. ISBN 978-84-9777-459-8.
  5. Volum V. Seccion de Bereshit (134b-165b), Estudi sobratz lo significat místico dels relats bíblicos dels Patriarcas, –sòn de l’escala de Jacob e l’amassada amb lo sieu frair Esaú– e estudi sul concèpte de la Reencarnación cossent damb los Savis cabalistas. 2008. ISBN 978-84-9777-493-2.
  6. Volum VI. Seccion de Bereshit (165b-193a), Estudi sul significat mai prigond de la baralha de Jacob amb l’angel, del cambiament de nom de Jacob en Israèl, dels sòns de José e de la siá venta per intermediari de los sieus frairs. En completant los passatges bíblicos analisats en lo present volum e en l’anterior, s’inclutz un estudi sul mistèri de las dotze de tribus d’Israèl. 2009. ISBN 978-84-9777-526-7.
  7. Volum VII. Seccion de Bereshit (193a-211b), Analisi místico dels sòns del Faraon, de l’interpretacion dels meteisses a travèrs de José, e de l’estranh e misteriós rencontre de José amb los sieus frairs après d’ans de separacion e distanciacion. Amb l’intencion de completar los passatges bíblicos analisats en lo present volum e en los anteriors, s’inclutz un estudi sus l’ Interpretacion dels sòns. 2009. ISBN 978-84-9777-566-3.
  8. Volum VIII. Seccion de Bereshit (211b-251a), Fin de l’interpretacion del primièr libre de la Torà, lo Génesis. S’ocupa del mistèri de las benediccions autrejadas pel patriarca Jacob als sieus filhs, las Tribus d’Israèl, de la sepultura dels patriarcas en la Cauva de Majpelá, en mai d’abordar de tèmas coma lo sens de l’arribada de l’arma dins lo mond fisic e lo motiu de perqué unicament Jacob e José foguèron embalsamados. 2009. ISBN 978-84-9777-597-7.
  9. Volum IX. Seccion de Shamot (2a-22a), Nos parla del tèma de l’exili, un afar estranh e enigmatic, mas essencial per comprene lo venir de l’arma. La descenuda de las armas dempuèi los monds esperitales dins lo nòstre mond fisic a una nòbla finalitat, qu’es lo retorn a la vida veritabla e plea, simbolizada per la Tèrra Promesa. 2010. ISBN 978-84-9777-635-6.
  • –. Lo zohar: lo libre de l’esplendor, Revirat per Carles Giol. 1ª ed., 4ª imp. Barcelona: d’Edicions Obelisco, 1996. ISBN 978-84-7720-463-3.
  • Ben Sem Tob, Mosé. Zohar. Libre de l’esplendor. Blau editorial. Barcelona, 1999. ISBN 84-930440-0-8
  • Idel, Moshe. Cábala E Eros. Revirat per: Pablo García Acosta. L’Arbre del Paradís 63. Madrid: d’Edicions Siruela, 2009. ISBN 978-84-9841-284-0
  • –. Cábala. Nòvas perspectivas. Revirador: María Tabuyo e Agustín López. Madrid: d’Edicions Siruela, 2005. ISBN 978-84-7844-913-2
  • Kaplan, Aryeh. Sefer Yetzirah = Lo libre de la creacion, Madrid: Equipa Difusor del Libre, 2002. ISBN 84-95593-06-8
  • –. Meditación E Cábala, Madrid: Equipa Difusor del Libre, 2002. ISBN 84-95593-05-X
  • Laenen, J. H. La mística josiva. Un entratge. Traduccion de Xabier Pikaza. Colleccion: d’Estructuras e de Procèsses. Religion. Madrid: Editorial Trotta, 2006. ISBN 978-84-8164-744-0
  • Aucissètz, Reyes & Forster, Ricardo. Collaboradors José Antonio Zamora, Esther Cohen, Joaquín Lomba Fuentes, Esther Shabot Askenazi, Angelina Muñiz-Huberman, Daniel Lvovich, Ernesto Bohoslavsky, Gonzalo Álvarez Chillida, Adrián Julhet Jmelnizky, Maurici Pilatowsky. Lo judaísmo en Iberoamérica. Colleccion: Enciclopèdia Iberoamericana de Religions 6. Madrid: Editorial Trotta, 2007. ISBN 978-84-8164-909-3
  • San Juan González, Enrique. Kabbalah E de principis esperitales per principiantes. Barcelona: d’Escòlas de Mistèris d’Edicions, 2006. ISBN 978-84-96166-07-3
  • Shlezinger, Aharón. Numerología E Cábala. Barcelona: d’Edicions Obelisco, 2008. ISBN 978-84-9777-479-6
  • Scholem, Gershom. I a un mistèri dins lo mond. Madrid: Editorial Trotta, 2006. ISBN 84-8164-831-0

Enlaces Extèrnes

Wikcionario

Patron:ORDENAR:Cabala

Obtengut de “”