París

parís – Wikilingue – Encydia

Per d’autres emplecs d’aqueste tèrme, vejatz-vos París (desambiguación).
París
Vejatz-vos tanben: Istòria de París e Lutecia

Los parisios, pòble galo que se’n deriva lo nom de París, dominavan lo sector quand las tropas de Julhet César sitiaron lo luòc. Se crei que los parisios fondèron la vila entre 250 a. C. E 200 a. C., E mai se se desconeis lo luòc exacte de l’emplaçament de la vila gala; se plan, i a de divèrses indicis qu’indican que s’establiguèron en çò qu’es uèi l’Ile de la Citèri, sustot per de rasons de defensa estrategica a l’èsser protegit l’assentament pels braces del riu Sena qu’abraçan dicha isla.

En 52  a. C. Quand los romans prenon la vila, la rebautizan en la cridant Lutecia (Lutetia) e la rebastisson pendent lo sègle I en la riba esquerra del riu Sécuana (Sena).

En lo sègle IV l’emperaire Flavio Claudio juliano establiguèt la siá casèrna generala pendent un ivèrn dins l’Isla de França.

París pren lo sieu nom actual dins lo sègle IV e Clodoveo, rei dels francs la fa la siá capitala en 508 , après la siá victòria sobratz los romans.

Pendent lo sègle IX se bastiguèron murallas de proteccion sobratz la ribièra drecha, del temps que la quèrra foguèt destruida pels normandos en 885 .

Quand los Capetos atenhon lo tròn de França en 987 , París es una de las doas de grandas vilas de lo sieu domeni personal. Amb Felipe Augusto (11901220) París se convertís definitivament dins la capitala del reialme. Se bastís una nòva muralla en protegint un sector mai ample. En lo sègle XIV, Carlos V (13711380) cree una muralla e mai màger que l’abans citada.

Entre de fins del sègle XVI e de començaments del XVII, Enrique IV bastís los primièrs conjonchs arquitectonics modèrns coma la Place dones Vosges. Lo sieu successor Luis XIII estend la muralla de Carlos V envolopa la riba drecha. Luis XIV destruís aquesta muralla e ordena bastir en lo sieu luòc los primièrs grandes bulevares.

Lo sègle XX s’inicièt amb lo bastiment del Mètre de París.

En 1940 la vila foguèt conquistada pel Wehrmacht (armada de l’Alemanha Nazi) en lo marc de la Segonda Guèrra Mondiala. París foguèt administrat per las fòrças d’aucupacion, que la abandonèron après quatre ans sens li causar destrozos de consideracion, en comparason amb los damatges sofèrts dins d’autras vilas europèas en aquesta guèrra. Pels aliadi, París èra pas una plaça d’importància estrategica e per aiçò preferissián eludir la desliurança de París doncas que lo sieu objectiu èra traspassar lèu lo Rin. Malgrat aiçò, lo general De Gaulle atenguèt los convéncer del besonh de liberar París davant la temor qu’un regim comunista s’instaurès en la republica se la resisténcia venciá als alemands.[13] Après la desliurança, las parisinas suspèctas de collaborar amb los alemands foguèron umiliadas e rasuradas.[14]

Pendent los mandats del general De Gaulle de 1958 a 1969, de divèrses eveniments politics aguèron luòc dins la capitala. En 1961, una manifestacion en favor de l’independéncia d’Algèria foguèt violentamente reprimida. En 1968, un movement estudiantil iniciat en l’Universitat de Nanterre degenera en disturbios. Lo 13 de mai, cientos de miles de personas protestavan contra la violéncia policèra. Après dos meses d’agitación e disturbios, los parisinos votèron en favor del general De Gaulle en las eleccions legislatiuas de junh e tornèt la calma.

Jos detla administracion del president François Mitterrand, en lo decènni dels 80 e començaments dels 90, la vila recebèt un renauit impuls en lo sieu urbanisme e infrastructura. Se renauiguèron de sectors deprimidos de la vila, particularament dins de quartièrs de la ribièra esquerra e la Villette; se levèron de nòvas bastissas emblematics coma la bibliotèca, l’Arche de la Défense e lo Musée d’Orsay; e se renauiguèt radicalament lo Musèu del Louvre.

Govèrn e politica

En la siá qualitat de principala urbe del país, París es la sedença del govèrn central e l’administracion francesa, e acuelh las principalas representacions diplomaticas estrangièras, en essent a l’encòp una de las vilas mai destacadas en lo contorn politic de l’Union Europèa (UE).

Lo poder executiu, representat pel President de la Republica, a la siá sedença en lo Palai de l’Elíseo. Per la siá part, lo Primièr Ministre a lo sieu burèu en lo Hôtel Matignon. Los poders legislatius e judiciales de França an tanben la siá sedença en París.

Alcaldia

En çò que tanh al govèrn local, en las eleccions municipalas de març de 2001, Bertrand Delanoë foguèt escuelhut cònsol (maire) de París. La siá arribada dins l’ajuntament (Hôtel de Ville) foguèt propiciada per la division intèrna de la drecha, que presentèt dos candidats antagonistas, Jean Tiberi e Philippe Séguin, per aquestes comicis. Mercés a una aliança amb Los Verdes e amb lo Partit Comunista Francés (PCF), Delanoë foguèt lo candidat mai votat, en atenhent qualquarren mai de 48%. Per la siá part, los aspirants de la drecha obtenguèron entre los dos pauc mai de 50% dels vòts.

Organizacion administrativa

Dempuèi que la lei de 10 de julhet de 1964[15] , que reorganizó administrativamente la region parisina, entrès entièrament dins vigor lo primièr de genièr de 1968, la vila de París es al temps un departament e una comuna. Anteriorament, París èra estat, dempuèi 1790, la prefectura del departament del Sena[16] .

A diferéncia de de autras metrópolis francesas, i a pas cap estructura intercomunal amb fiscalidad pròpria que ligue dins la vila amb las siás suburbios. Tanben difiere en que, contràriament a unas autras grandes metrópolis internacionales, la vila compren pas que lo mèr centre de la conurbación.

Lo departament de París a pas d’autra subdivisión que l’unica comuna que la compausa. Aquesta se dividís a lo sieu còp en 20 districtes municipales (arrondissements municipaux), creadi a consequéncia de l’ampliament territorial de 1860, es quaus substituisson als 12 de districtes qu’existissián anteriorament dempuèi lo 11 d’octòbre de 1795, e en 21 circonscripcions electoralas.

Geografia

Avenguda dels Campos Elíseos.

L’Avenguda dels Campos Elíseos qu’es estat cridada “l’avenguda mai polida del mond”,[24] es una dels principales carrèrs comerciales de París. Originalmente Foguèt un jardin e s’es convertit en granda avenguda-passejada que connècta l’Arc del Triomfe amb la Plaça de la Concòrdia. En aquesta plaça, a ambedós costats de la Rue Royale, existisson doas bastissas de pèira: l’oriental alberga l’Otèl de la Marina, a l’oèst lo lujoso Otèl de Crillon.

Près d’ailà, l’Avenue Montaigne, es sedença de marcas de luxe coma Chanel, Dior e Givenchy.[25] Tanben la Place Vendôme es famosa per los sieus otèls de luxe e de mòda (Otèl Ritz e Plaça Vendôme) e las siás joyeros. Dins lo meteis sector es lo Triangle d’Or qu’es una zòna elitista de París compresa entre las avengudas Montaigne, Georges V e un tram dels Campos Elíseos, que destaca per la nauta mòda, e es sedença de grandas marcas, coma Hermès e Christian Lacroix.

Autra zòna destacada en lo comèrci es Lor Tròbes qu’èra antiguamente lo mercat central de la carn e autres produchs del mercat de París.[26] Lo mercat de Lor Tròbes foguèt destruit en 1971 e substituit pel Forum dones Tròbes en torni a una importanta estacion de connexion de mètre (la mai granda d’Euròpa). Lo mercat central de París, lo màger mercat mayorista de neurituds dins lo mond, foguèt trasladat a Rungis , en lo sud dels suburbios. A l’oèst de Lor Tròbes es Li Marais, un quartièr amb de negòcis e d’entrepresas del contorn legal e bancari.

En la zòna en torni a l’Opèra Garnier es la zòna de la capitala amb mai nauta concentracion de grandes magasèms e burèus. Qualques exemples son lo Printemps e los grandes magasèms Galeries Lafayette Haussmann. Es tanben la sedença de gigantas financièrs coma lo BNP Paribas e Société Générale.

Fòra de la comuna de París, La Défense (s’estend envolopa partís de las comunas de Courbevoie, Puteaux, e Nanterre, 1,5 quilomètres a l’oèst de la vila de París) es un element clau dels suburbios (periferia) de París. La Défense es òm dels principales centres de negòcis e financièrs de tot lo mond e lo mai grand d’Euròpa .[5] Bastit en l’extrèm occidental de la prolongación cap a l’oèst de l’istoric ais dels Campos Elíseos, en La Défense se tròban qualqu’uns de las bastissas (totes en forma de tor) pertenecientes a las entrepresas mai grandas del mond. Iniciat pel Govèrn francés en 1958, lo districte alberga 3,5 milions de m² de burèus, en fasent d’aqueste complèxe lo mai grand d’Euròpa en un districte desvolopat especificament per d’entrepresas. La Granda Arche (Grand Arc), de la Défense, alberga una partida del Ministèri francés de Transpòrts e es l’airal central de l’explanada en torni que se li organiza a el lo districte.

Torisme

França es la principala destinacion toristic del mond e la siá capitala concentra bona part de l’atencion de la granda majoritat de toristas que visitan lo país. Es òm dels centres culturales mas importants.

Infrastructuras

Transpòrt

Mètre de París.

Lo sistèma de transpòrt de París es d’una eficacitat destacada, per una megalópolis d’aquesta magnitud. Las siás vias se mantenon dins excellent estat e l’unic problèma pels veïculs es l’excès dels meteisses. Un eficaç sistèma connècta los trens d’entorns amb lo sistèma de mètre, qu’a lo sieu còp es ligat a un dens tramado de rotas d’autobuses, çò que fa que siá fòrça facil se mòure per la vila.

París se connècta amb lo rèste d’Euròpa mercés a una modèrna ret d’autovias e al complèt sistèma ferroviari que compta amb lo TGV per connectar amb los desparièrs ponchs del país amb Londres, Estrasburg e Stuttgart.

La linha de TGV entre París e Lyon es una de las mai transitadas de França. E mai se aviá una via cuádruple al cors d’una tresena part del trajècte e una via dobla al cors del rèste del trajècte, lo camin de fèrre podiá pas mai rénder servici avient pendent los periòdes de màger circulacion. Après considerar lo progrès qu’a agut dins d’autras vilas —mai que mai lo tren “belègue” de la linha Tokaido, qu’anèt una capitada— decidiguèron bastir una via enteramente nòva.

Dempuèi lo principi se prenguèt la decision que la nòva linha de París a Lyon serviriá exclusivament per trafic de passatgièrs, e que s’utilizariá equipa rodante dessenhat per anar a nauta velocitat. Çò mai estonant d’aquesta linha es qu’a pas de tunèls.

Se tròba en procès de bastiment una linha de nauta velocitat entre Barcelona e París que recorrerà lo trajècte en pauc mai de sièis oras.[27]

En mai, en París se tròban dos dels mai importants aeropòrts d’Euròpa per nombre de passatgièrs e vòls annales. L’aeropòrt Charles de Gaulle, en remodelament,[28] plaçat al noreste de la vila, es lo segond en importància d’Euròpa après lo de Heathrow, en Londres . Al sud de la capitala se plaça l’aeropòrt de París-Orly. Ambedós aeropòrts se repartisson lo trafic nacional e internacional de la vila e las siás alrededores.

Dempuèi julhet de 2007 París compta tanben amb un sistèma public de loguièr de biciclètas, cridat Velib o biciclèta liura amb 750 estacions repartidas per tota la vila e mai que 10.000 biciclètas. Las biciclètas pòdon èsser logadas quitament en de viatges sols d’anada.[29]

Educacion

Lo Quartièr Latin (5º e 6º districtes, marge esquèr) es lo quartièr estudiantil del sègle XII, que s’estend entre la riba esquerra de la Place Maubert e lo campus de l’universitat de la Sorbona. Es conegut per lo sieu ambient animat, e per los sieus fòrça bars. Amb de divèrses centres d’educacion superiora, coma l’École Normale Supérieure e ParisTech, s’es convertit en lo grand centre educatiu de París, çò que contribuís tanben a la siá atmosfèra.

Cultura

Luòc d’un bouquiniste (de vendeires de libres de segonda man).

Basilica del Sacré Cœur en Montmartre .

París es estat un centre cultural e artistic considerable en l’istòria occidentala. En ela nasquèron, se formèron o desvolopèron las siás carrièras figuras de francesas de la talha de René Escartes, Voltaire, Victor Hugo, Émile Zola, Alexandre Dumas, filh, Edgar Degas e Claude Monet entre d’autres. Dempuèi de començaments del sègle XIX e fins a de fins del decènni de 1960, París foguèt lo centre mondial de l’art.[30] Aqueste periòde recebèt la siá ludentor d’emblematics representants de l’art francés coma Braque, Duchamp o Matisse e de divèrses artistas estrangièrs coma Beckett, Brancusi, Brecht, Buñuel, Hemingway, Joyce, Kandinsky, Mondrian, Picasso e Stravinski.[30] En aquesta epòca aguèt un progressiu desplaçament dels centres creatius per de desparièrs quartièrs de la vila: dempuèi Montmartre, brèç del cubismo, a Montparnasse , scenari de la bohemia d’entreguerras e del surrealismo, fins a Saint-Germain-dones-Prés , centre del movement existencialista associat amb Jean-Paul Sartre, e fin finala dins lo Quartièr Latin, scenari del Mai francés.[30] Totes aquestes nuclèus conservan lo sieu preeminencia dins la vida culturala de la vila.

Fòrça son los autors qu’an desvolopat las siás istòrias en avent dins la capitala francesa coma scenari. Tal es lo cas de Rayuela (1963) de Julhet Cortázar e París èra una fèsta (1964) d’Ernest Hemingway. En mai, la vila compta amb lo màger contengut d’òbras d’art, distribuit en los sieus nombroses musèus e de colleccions privadas. Dins aquestes tresaurs lo mai destacat es La Gioconda, una pintura de valor incalculabla.

Vejatz-vos tanben: Cultura de França

Arquitectura e urbanisme

Benlèu lo patrimòni arquitectonic parisino aja sonque parangón amb lo de Roma, çò que contribuís a que dempuèi 1991 las Ribièras del Sena en París sián consideradas per l’Unesco coma Patrimòni de l’Umanitat.

Lo París «Modèrn» es lo resultat d’un vasto plan de remodelament urban sorgit a intervengudi del sègle XIX.[11] Pendent de sègles èra estat un laberint d’estreches carrèrs e ostals de fusta de classa mièja, mas tre 1852, lo Baron Haussmann faguèt un grand plan urbanistic demoliendo granda part per conformar d’amplas avengudas alinhadas amb de bastissas neoclassicas de pèira destinada a la nòva borgesiá; la màger part d’aqueste «nòu» París es eth quau vesèm uèi. Aquestes plans del Segond Empèri, en fòrça cases, son encara dins vigor, doncas que la vila de París impausa dempuèi alavetz lo cridat «alignement» (lei que definís la posicion de l’edificacion en daissant un determinat ample del carrèr) sobre fòrça dels nòus bastiments. La nautor d’una bastissa se determina tanben en foncion de l’amplada del carrèr, e lo còdi de bastiment de París a vist de paucs cambiaments dempuèi intervengudi del sègle XIX per permetre de màgers bastiments.

L’esfòrç per preservar lo passat istoric de París e las leis actualas fan que resulte malaisida crear dins los limits de la vila granda de bastissas e servicis publics de besonh per una populacion creissenta. Fòrça de las institucions e l’infrastructura economica se tròban ja en la periferia o en procès d’o far. Las entrepresas financièras (La Défense), districte de negòcis, lo principal mercat mayorista de neurituds (Rungis), las principalas escòlas de renom (École Polytechnique, ENSAM, HEC, ESSEC, INSEAD, etc.), los laboratòris d’investigacion de reputacion mondiala (en Saclay o Avenue), l’estadi esportiu mai grand (Estadi de França), e quitament qualques ministèris (coma lo de Transpòrt) se tròban fòra de la vila de París. Los Archius Nacionales de França son trasladats als suburbios del nòrd, procès qu’aurà de conclure cap a de fins de 2010. Malgrat aiçò, los severos de limits inmutables, los estrictes còdis de bastiment e la fauta de terren urbanizable an pas creat en París lo fenomèn cridat “museificación” que coneisson d’autras vilas europèas.[31]

Tres dels mai populars e d’ancians pargues de París son: lo Jardin de las Tullerías, creat dins lo sègle XVI pel palai del meteis nom (uèi desparegut) e plaçat en la riba drecha del Sena, près del Louvre; lo Jardin de Luxemborg; e lo Jardin dones Plantes foguèt creat per Guy de la Brosse, lo mètge de Luis XIII. La majoritat dels autres pargues de París son de creacions del Segond Empèri: Los pargues de Montsouris, Buttes-Chaumont e lo Pargue Monceau son òbra de Jean-Charles Alphand, enginhèr de Napoleon III. Autre projècte executat en aqueste periòde, anèt lo Bòsc de Boulogne, a l’oèst de París. Lo Bòsc de Vincennes, a lo sieu costat oriental, recebèt un tractament similar pendent los ans seguents. Aquestes bòsques ofrisson dins la vila 2.000 ectaras de natura,[32] que se li soman a el d’autres espacis de recenta creacion coma lo Pargue de la Villette, lo Pargue de Bercy; de pargues tematics e d’atraccions coma Disneyland Resort Paris e lo Parc Astérix.

Musèus

París a una ampla atraccion museistica, en destacant los seguents en cada categoria:

Musèus d’Art Ancian:

Musèus d’Art del sègle XIX:

Musèus d’Arts Decorativas:

Musèus d’art modèrn:

Musèus etnografics:

Musèus dediacados a de pintors:

Musèus consacrats a d’escrivans o d’actors:

  • Musèu Balzac
  • Musèu Vicor Hugo
  • Musèu Edith Piaf

Musèus militèsses:

  • Musèu de l’Armada
  • Musèu de la Marina
  • Musèu de l’Òrdre de Desliurança

Musèus consacrats en París o los sieus quartièrs:

Musèus de sciéncias:

Musèus tematics:

  • Musèu de la Musiciana
  • Musèu del Cinèma – Henri Langlois
  • Musèu dels Monuments Franceses

Espòrts

La vila a 360 installacions esportiuas: 172 pistas de tennis, 131 gimnasses municipales, 36 piscinas (lotjament 3,4 milions d’intradas en 2006) e 10 concas de las escòlas, 32 estadis municipales, 2 d’espòrts aquatics sens desbrembar que los 6 de pargues interdepartamentales se dividisson en tres departaments en çò que toque a París e de facil accès.[33]

Vilas hermanadas e d’acòrds d’amistat

Dempuèi 1956 París es hermanada de manièra exclusiva e recíproco amb Roma, Itàlia («Sonque París es digne de Roma; sonque Roma es digne de París».).[34]

La capitala francesa signèt tanben de divèrses pactes d’amistat amb unas autras de grandas vilas dins lo mond:[34]